ESPORT S’ESCRIU AMB E, AMB E D’ESFORÇ
Perdre mai és
alegre, però a més la primera derrota de la temporada
va ser avorrida. La única emoció era saber quina de les moltes oportunitats que
van elaborar des dels extrems de Via Trajana es convertiria en gol.
Afortunadament la nostra defensa va mostrar certa solvència, i alhora la puntaria dels davanters de Sant Just
Desvern no va estar gaire encertada.
El final del primer
i tercer quart van tenir en comú el fet de pujar els respectius gols de l’equip
contrari en el mateix minut: el penúltim. Moments del partit de gran impacte
psicològic per encaixar gols, segons els experts, però que no va ser suficient
perquè l’afició no pensés que podia ser possible remuntar el resultat advers
novament en el últim quart. Fins aquell dia havíem convertit el darrer quart en
el que acollia les més altes emocions.
Cal dir que malgrat
l’afició mostrava ser energètica i estar compromesa, aquesta vitalitat no va arribar fins les
cames dels nostre jugadors. Tothom coincidia que faltava força, anticipació,
recuperació de pilotes, fins i tot faltava en ocasions preocupació... en
definitiva mancava esforç.
No voldria perdre
l’ocasió per recordar que l’esforç, i més concretament la capacitat
d’esforçar-se tant individual com col·lectivament és imprescindible per
millorar. Els nostres fills tenen l’oportunitat de fer de l’esport un
laboratori d’experiències per la vida. I el dissabte va ser un clar “assaig
clínic” que conclou: en l’esport cal esforçar-se per aprendre i millorar. No
cal repetir que més enllà del resultat, el que cal és fer tot l’esforç possible
per a que el partit d’avui sigui millor que l’anterior i pitjor que el següent. I, si finalment no surt el partit com
ens mereixeríem sempre ens quedarà la màxima: “Ningú no està obligat a més, si
fa el que pot”.
Així doncs, hem de
tenir present que esforç s’escriu amb E, i justament la “E” és la lletra
identitària i distintiva del nostre estimat Benjamí.
Txema Farràs
14 de novembre de
2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada