AIXÍ, SI (crònica ensucrada d’un gran partit)
Com diria un
holandes molt conegut, i gran mestre del futbol, “un palomo no hace verano”,
però val a dir que la transformació que va patir ahir l’equip del Benjamí E de
l’Europa respecte a la jornada anterior, i encara diria més, respecte a les
jornades precedents, excepció feta del partit contra Poble Sec, va ser molt
important, especialment en dos aspectes:
- Esforç: quin
gran canvi respecte al partit anterior. Tots van córrer i lluitar totes les
pilotes, les cobertures eren constants en defensa, els atacants van ser la
primera línia de la defensa durant tot el partit. En atac tots van col·laborar
i es van oferir, mantenint un molt bon ordre dins del camp que feia que no es
creessin espais per l’equip rival i, en canvi, els nostres normalment
tinguessin una bona opció per jugar la pilota. Aquest cronista no es capaç de
recordar cap oportunitat de l’equip contrari en tot el partit tret de una
pilota llarga al tercer quart que va acabar amb una bona sortida d’en Guillem.
- Confiança: des
de el segon 1 del partit fins al final l’equip es va creure que guanyaria. Molt
simptomàtica va ser la primera jugada en la que, sinó tots, pràcticament tots
els jugadors de l’equip la van tocar, fent un rondo que va marejar al contrari
i ens va donar molta possessió de pilota durant tot el partit.
En quant al resum
del que va ser el joc en si mateix, i tal com ja deia més dalt, el joc va ser
un continu de passades de l’Europa, fent un rondo que feia molt difícil als jugadors de la Montanyesa fer-se
amb la pilota i, quan ho aconseguien, la perdien ràpidament gràcies al bon
treball defensiu i de pressió que van fer tots els membres de l’equip, des de la
davantera fins a la defensa.
L’Europa va tenir
bastants oportunitats per fer gol, no obstant els gols es van fer esperar fins
a la segona part del partit. Els 3 gols de l’Europa els van fer en Marti
Farràs, en Pablo Clavijo i en
Mateo Pinillo, però val a dir que tant Jan Diaz com l’Alex Mas, o també el
Victor Villares (quins grans xuts llunyans fa amb tota l’intenció) van tenir
oportunitats per fer algun més.
Tot l’equip va
fer un gran partit i tots ells mereixerien ser nomenats en aquesta crònica,
cosa que em perdonareu no faci per tal de no fer-la massa llarga.
També em
perdonareu que la crònica sigui una mica ensucrada, però es que crec que de
vegades s’han de posar els punts sobre les is i de vegades, com aquesta, toca
donar uns copets a l’esquena.
Ara queda per
veure si som capaços de mantenir, o inclús de fer créixer, el nivell d’aquest
partit. Jo no puc ser més que optimista tenint en compte que ens trobem als
inicis de la temporada, però dependrà bàsicament dels xavals, perquè el
coneixement i l’èntusiasme que posen en Ion i en Cristian estan assegurats.
Espero que així sigui, primer per que ells s’ho passaran millor, però també per
que la temporada es llarga i ens queda molt ciment fred per visitar, i veure’ls
jugar així fa entrar en calor.
Fernando Pinillo
Ens agradaria, per part del cos tècnic, felicitar als cronistes per la seva aportació setmanal, i també felicitar als jugadors i families perque aquest dissabte ningú es va deixar la roba i no vàrem estrenar la guardiola de les multes. A seguir així!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada